La pateixen o poc tardaran en fer-ho en casos, ja que podríem relacionar directament el cost del manteniment a la sostenibilitat de les zones enjardinades. I amb això què volem dir?

Fa uns anys, tampoc tants, la tendència en el moment d'enjardinar qualsevol zona o espai ens portava a tenir poc en compte o com a factor secundari el fet de que l'elecció de les espècies vegetals a utilitzar pogués implicar un manteniment mes elevat, un consum d'aigua que avui es faria insostenible si be el resultat final ornamental era el desitjat. Doncs bé, l´avui ja ha arribat. La situació actual ens ha portat a invertir els termes o paràmetres a tenir en compte en el disseny dels enjardinaments, si mes no sense deixar en segon terme el resultat final a aconsseguir.

En zones consolidades ja fa temps les plantes poden arribar a patir la crisi des de diferents aspectes tals com: mínima aportació d'aigua a nivell de subsistència amb la conseqüent pèrdua de qualitat ornamental, i fins i tot amb "la mort provocada" a l'haver de ser substituïdes per altres espècies amb requeriments hídrics i de manteniment mes baixos i adequats als nostres recursos naturals.

Realment a nivell vegetal podem minimitzar l'impacte de la crisi utilitzant espècies adaptades a la nostra climatologia i possibilitats, sense perdre en cap moment el valor ornamental perseguit per a les zones a tractar. Estem parlant doncs del que anomenem JARDINERIA SOSTENIBLE.